Pedro de Atarrabia Literatur Lehiaketa 1989 urteaz geroztik egiten ari da. Nafarroan eta Euskadin literatur sorkuntza sustatzeko asmoarekin sortua, gaztelaniazko zein euskarazko modalitateak proposatzen ditu. Ibilian hirugarren modalitate bat ere gehitu zitzaion: Haur Lehiaketa. Modalitate honetan Atarrabiako Haur Hezkuntzako III Zikloko eta Bigarren Hezkuntzako I Zikloko ikasleek parte hartzen dute.
Pedro de Atarrabia Literatur Lehiaketa Luis María Echeverríaren eskutik sortu zen, Atarrabiako Udalaren laguntzarekin. Udal honen Kultura Zerbitzua da, hain zuzen ere, 2000 urteaz geroztik lehiaketa hau kudeatzen duena. Lehiaketa honen helbururik behinena da Pedro de Atarrabia, XIV. mendeko pentsalari eta intelektual ezaguna izan zenaren bizitza eta obra gogoan hartzea.
Pedro de Atarrabia gure herrian sortu zen 1280 urtearen inguruan, eta 1347an hil. Irakasle ikasketak Sorbonako Unibertsitatean egina, Aragoiko frantziskotar elizbarrutian ministro izendatu zuten urte batzuk geroago. Elizbarruti horretan, Aragoirekin batera, Nafarroa, Bartzelona, Zaragoza, Lleida, Valentzia, Serrania eta Mallorca sartzen ziren.
Pedro de Atarrabia Nafarroako Erresumako Gortearen zerbitzuan egindako lanarengatik nabarmendu zen batez ere. 1328an, Carlos I Erregea hil hurren, eztabaida handia sortu zen honen ondorengoa nor ote zitekeen. Erresumako ahaide nagusiek deliberatu eta gero, koroa Doña Juanari zegokiola erabaki zuten. Doña Juana Luis I Erregearen alaba zen, eta Parisen bizi zen, Felipe de Evreux Kondearekin esposatua. Pedro de Atarrabiak berak, Nafarroako Erresumaren enbaxadore gisa, eskura eman zien Evreux-eko Kondeei koroa onartzeko eskatzen zien dokumentua.
Behin kondeek eskaera hori onartuta, Pedro de Atarrabia koroatze horrek zekartzan hainbat gorabehera korapilatsutan laguntzaile lanetan ibili zen, hala nola koroatze zeremoniaren antolakuntzan, edota errege-boterearen zehaztapenetan.
Bere literatur lanak ugari dira, eta han-hemen barreiatuta daude gaur egun, Espainiako zein atzerriko liburutegi eta artxiboetan. Nabarmentzekoa da, haren tamainagatik, «Comentario al Libro I de las Sentencias de Pedro Lombardo» izenekoa. Lan eskerga hau lau kodizetan banatuta dago, beste hainbat tokitan: kodize bat Espainian dago, Tortosako Katedraleko Artxiboan, beste bat Frantzian, Troyes-eko Udal Liburutegian, hirugarren bat Ingalaterran, Oxford-eko Magdalen College Liburutegian eta, azkenik, laugarren bat Vaticanon, bertako Liburutegi Apostolikoan.
Honako obra eta egileak izan dira sarituak orain artean:
1989 Rosa Bilbao Díaz. Una enigmática sonrisa
Ana Urquiza Ibaibarriaga. Mendian lar artean…
1990 J. A. Arbeloa. Historia del yo. Explorador urbano
Ana Urquiza Ibaibarriaga. Gabriela
1991 Ignacio Ochoa de Olza. Llegarás a ordenanza
Euskera: Desierto
1992 Esperanza Juanicorena Izcue. A quien sueñe mis sueños: con cariño
Francisco Javier Mangado. Urdániz Rocky zaharraren heriotza
1993 Juan Antonio Arbeloa Arbeloa. El lector ocasional
Jeremías Erro. Non azaltzen baita nola ez nuen ja ere entenditu
1994 María Marcotegui Ijurco. Solo los distraidos creen en la realidad
José María Murugarren Urrutia. Hamasei urtez
1995 Silvia Martínez Cotelo. El encuentro
Ana Urquiza Ibaibarriaga. Temo
1996 Carlos Remón Sanjuán. Hojas secas de otoño
Begoña Bilbao Alboniga. Itsasoa beti emankor
1997 Carlos Roldán Larreta. La sombra de Sara
Euskera: Desierto
1998 José Ignacio Pérez de Juan. El Txapeldun
Andoni Uzkeda Mateo. Mateoren testamentua
1999 María Fernández Ibieta. ¡¡Váyanse primero!!
Iñaki Irisarri Pellejero. Inguma
2000 Santos Romeo Les. La voz que narra la historia
Txema García Viana. Laidoa
2001 Cristina Cerrada. Tránsito
Pello Huarte. Esnarazteko ipuinak
2002 Alberto Fernández González. Última mirada
Pello Huarte Komunikazio falta
2003 Francisco Ignacio del Valle. Héroes
Alberto Ladrón. Ostiralak
2004 Antonio Ortega Pomet. El apartamento
Xabier Etxaniz Rojo. Medikuaren alaba
2005 Luis Oliván Sibat. Un trato
Iñaki Irisarri Pellejero. Mermelada Ondarrak
2006 Jesús Barrasa. Ciudad negra
Fernando Izquierdo Jiménez. Bizitzaren bueltak
2007 Matías Candeira de Andrés. Al otro lado de la pared
Xabier Etxaniz Rojo. Zure hirurogeita bigarren urtebetetzea
2008 Juana Cortés Amunárriz. Ojos azul hielo
Mikel Taberna. Sakelako harria
2009 Leonor Sánchez Martín. A ras de suelo
Ipar Alkain Cazabon. Aspaldiko partez
2010 Juan Antonio Álvarez Flórez. El asalto
Josu Jimenez Maia. Aitona secundinoren irudi lausoa
2011 Alejandro Ruiz Criado. Hombre, jaula, hombre
Jesús María Miranda Erro. Izendapena
2013 Miguel Ángel González. El chico de los guantes azules
Urt Zubiaurre Otamendi. Demboren zeinua
2015 Alberto Jodrá Marcos. Justicia poética
Estibaliz Martínez Díaz de Cerio. Silikonazko sabela
2017 Andrés Morales Rotger. Miedo al agua
Goiatz Labandibar Arbelaitz. Florentina
2019 María Zaragoza Hidalgo. Casa inclinada
Irati Goikoetxea Asurabarrena. Norena da sudur gorri hori?
2021 Carlos Fernando Reyes Quiroz. El caballero del bosque
Oihane Zuberoa Garmendia Glaría. Pascalen ganbaran
El Concurso de Narrativa «Pedro de Atarrabia» que viene desarrollándose ininterrumpidamente desde 1989 en las modalidades de Castellano y Euskera, nació con el objetivo de fomentar la creación literaria en el ámbito geográfico de Navarra y el País Vasco. Posteriormente se incorporaría un Concurso Infantil en la que participan alumnos del III Ciclo de Educación Primaria y I Ciclo de Secundaria de los centros educativos de Villava.
Promovido por Luis María Echeverría y con la colaboración del Ayuntamiento de Villava, que se hace cargo a través del servicio de cultura desde el año 2000, este certamen mantiene viva la memoria del ilustre pensador villavés Pedro de Atarrabia, uno de los intelectuales más destacados del siglo XIV. Fraile franciscano nacido en el término de Atarrabia alrededor de 1280 y que murió en 1347. Obtuvo el título de maestro por la Sorbona, fue elegido ministro de la provincia franciscana de Aragón, que comprendía Navarra, Barcelona, Zaragoza, Lérida, Valencia, Serranía y Mallorca. Su gran talla intelectual se destacó en su labor al servicio de la Cortey del Reyno de Navarra. En 1328, muerto el rey Carlos I, se planteó en Navarra un grave problema de sucesión y tras varias deliberaciones entre los principales del Reyno, se acordó que el derecho legítimo a la corona residía en doña Juana, hija del rey Luis I, casada con el conde Felipe de Evreux, con residencia en París. Fue Pedro de Atarrabia, como embajador del Reyno, el portador del documento en el que se suplicaba a los condes de Evreux que aceptaran la corona, como así sucedió. Actuó de asesor en temas tan delicados como el ceremonial de coronación o el ejercicio del poder regio. Su ingente obra literaria se encuentra repartida en archivos y bibliotecas nacionales y extranjeras; especialmente voluminoso es su «Comentario al Libro I de las Sentencias de Pedro Lombardo» que se halla repartido en cuatro códices enla Biblioteca dela Catedral de Tortosa, Biblioteca Municipal de Troyes en Francia, Biblioteca de Magdalen College en Oxford y Biblioteca Apostólica Vaticana.
1989 Rosa Bilbao Díaz. Una enigmática sonrisa
Ana Urquiza Ibaibarriaga. Mendian lar artean…
1990 J. A. Arbeloa. Historia del yo. Explorador urbano
Ana Urquiza Ibaibarriaga. Gabriela
1991 Ignacio Ochoa de Olza. Llegarás a ordenanza
Euskera: Desierto
1992 Esperanza Juanicorena Izcue. A quien sueñe mis sueños: con cariño
Francisco Javier Mangado. Urdániz Rocky zaharraren heriotza
1993 Juan Antonio Arbeloa Arbeloa. El lector ocasional
Jeremías Erro. Non azaltzen baita nola ez nuen ja ere entenditu
1994 María Marcotegui Ijurco. Solo los distraidos creen en la realidad
José María Murugarren Urrutia. Hamasei urtez
1995 Silvia Martínez Cotelo. El encuentro
Ana Urquiza Ibaibarriaga. Temo
1996 Carlos Remón Sanjuán. Hojas secas de otoño
Begoña Bilbao Alboniga. Itsasoa beti emankor
1997 Carlos Roldán Larreta. La sombra de Sara
Euskera: Desierto
1998 José Ignacio Pérez de Juan. El Txapeldun
Andoni Uzkeda Mateo. Mateoren testamentua
1999 María Fernández Ibieta. ¡¡Váyanse primero!!
Iñaki Irisarri Pellejero. Inguma
2000 Santos Romeo Les. La voz que narra la historia
Txema García Viana. Laidoa
2001 Cristina Cerrada. Tránsito
Pello Huarte. Esnarazteko ipuinak
2002 Alberto Fernández González. Última mirada
Pello Huarte Komunikazio falta
2003 Francisco Ignacio del Valle. Héroes
Alberto Ladrón. Ostiralak
2004 Antonio Ortega Pomet. El apartamento
Xabier Etxaniz Rojo. Medikuaren alaba
2005 Luis Oliván Sibat. Un trato
Iñaki Irisarri Pellejero. Mermelada Ondarrak
2006 Jesús Barrasa. Ciudad negra
Fernando Izquierdo Jiménez. Bizitzaren bueltak
2007 Matías Candeira de Andrés. Al otro lado de la pared
Xabier Etxaniz Rojo. Zure hirurogeita bigarren urtebetetzea
2008 Juana Cortés Amunárriz. Ojos azul hielo
Mikel Taberna. Sakelako harria
2009 Leonor Sánchez Martín. A ras de suelo
Ipar Alkain Cazabon. Aspaldiko partez
2010 Juan Antonio Álvarez Flórez. El asalto
Josu Jimenez Maia. Aitona secundinoren irudi lausoa
2011 Alejandro Ruiz Criado. Hombre, jaula, hombre
Jesús María Miranda Erro. Izendapena
2013 Miguel Ángel González. El chico de los guantes azules
Urt Zubiaurre Otamendi. Demboren zeinua
2015 Alberto Jodrá Marcos. Justicia poética
Estibaliz Martínez Díaz de Cerio. Silikonazko sabela
2017 Andrés Morales Rotger. Miedo al agua
Goiatz Labandibar Arbelaitz. Florentina
2019 María Zaragoza Hidalgo. Casa inclinada
Irati Goikoetxea Asurabarrena. Norena da sudur gorri hori?
2021 Carlos Fernando Reyes Quiroz. El caballero del bosque
Oihane Zuberoa Garmendia Glaría. Pascalen ganbaran